Regione Sardegna
Sìmaba est una bidda de prus o mancu 400 bividoris, postu in sa regioni istòrica de Parti Montis, de su rennu o giudicau antigu de Arborea, chi su territòriu si isterrit po Kmq 13,38, a intru de sa provìntzia de Aristanis. Unu ddui lompit impressi sighendi unu cantu intradas chi aunint sa S.S. 131, s’artèria principali de is bias de s’ìsula.
Su territòriu, chi s’òrigini sua est acapiada a is processus sedimentàrius miocenicus de su mari (prus de 20 millionis a immui!), ispicat po su paesàgiu rurali sìmbili a cussu acanta de sa regioni istòrica de sa “Marmidda” essendiddoi una surra de cùcurus a bisura de tita, chi serrant baddis pitias grassas traballadas, anca passant arrius in s’ierru. Is arrochilis, a logus arricu de fòssilis, funt de arena, carcàriu e de lozana.
Custus logus, cun is tzùmburus cosa sua, po su prus sena de vegetatzioni de su logu, finas a pagu decènnius a immui, fiant traballaus, impari a àterus terrenus, a lori, comenti s’acostumàt a fai de diora, candu arrapresentàt unu de is prus logus de importu anca fadiant provista Roma antiga e is òrrius, in prus ca fiant logu de pastura po sa cedda de tallus de brebeis chi ddui fiant in tempus passau.
Su Paesàgiu
Sa parti de s’ambienti chi ispicat de prus est s’àrea chi s’agatat a oru de arriu chi tzèrriant Arriu Mannu o Flùmini Mannu, chi atraessat totu su territòriu comunali.
Is cartas geogràficas antigas de sa Sardìnnia (sèculus XVI-XVIII) inditant custu arriu comenti a “Frùmini Sacru” o Santu, a intru de unu logu mannu chi tzerriant “Àrea Sacra o Santa”.
Podit essi chi custu topònimu tèngiat arraxinis prenuràgicas o nuràgicas antigas medas, chi ndi arribant de sa parti arreligiosa o cerimoniali de su cultu de s’àcua, chi est abarrada in s’arregordu de s’òmini finas a su 1700.
Arriu arriu fait a biiri sa vegetatzioni tìpica de logu de frùmini nàscia ingunis, fata de linnarbu, sàlixi, cannedus, arricada de totu cussas òberas de cambiamentu po manu de s’òmini, comenti a is bìngias, is olivàrius, is matedus, is mendularxus e is ortus chi faint interessosu sa bisura paesagìstica de su caminu.
Comenti a pisci ddui at anguidda, tinca e grapa, mentras mudat sa fàuna chi ddui est acanta po una surra de arratzas de pillonis chi ospitat.
Me in is baddis anca passat s’Arriu Mannu ddui at domus de sartu, de balori ambientali, tìpicas de s’architetura populari acapiadas a primìtziu a su traballu de is ortus, de sa messaria e de sa pastorìtzia chi arriscant de isparessi.