Regione Sardegna
A parti de intru de sa bidda s’allogat unu de is prus centrus ruralis de importu de sa Sardìnnia de mesu e de cabu de giossu.
Sa parti antiga, difatis, est istruturada comenti a bidda de orìgini medioevali, cun is bias principalis chi s’atressant a fai una gruxi de bias chi a craru tenint unu sinnificau simbòlicu.
Anca s’ingruxànt is bias si ndi pesàt sa crèsia antiga, isciusciada prus a tardu po fai logu a cussa de immui. Totu a ingìriu de sa parrochiali e de sa pratza sua, ndi ant pesau, in tempus diferenti, su cimitòriu antigu, su monti, su munìcipiu antigu, s’oratòriu de SS. de s’Arrosàriu, sa domu parrochiali, is ufìtzius de interessu pùblicu, negòtzius e butegas artigianalis, in aciunta de unus candu domus de meris mannas meda.
S’istrutura de su centru istòricu est formada de bias istrobeddas, a primìtziu a impedrau, chi marcànt is bixinaus cun domus a corti.
A s’intrada de is domus ddui aiant unu o prus lollas traditzionalis, chi ispicant po is arcus tundus de pedra o is cuaddus armaus de linna asuba de coròndulas de pedra o asuba un’istrutura amesturada e si ndi pesànt a fùrriu a fùrriu de custu logu serrau a unu o duus livellus, chi s’incarant in sa pratza a ladu de intru fatu a impedrau e, po su prus, cun s’ortu a palas.
A ladu de foras, po su prus ddui andat a innantis unu portali po intrai, a bortas monumentali.
In su centru abitau, si biint ispicai fràigus e òberas edilis de bella fatura architetònica e edilìtzia, fatus de palazinas de donnus e sennoricus de tipu urbanu, chi pagu bortas si biint me in is biddixeddas ruralis de sa zona.
Custus fràigus funt de datai movendi de su XVI, finas a sa metadi de su XX sèculu. Parti manna de cussus s’agatant assentadas oru oru sa bia Roma e sa bia de Santa Vida. Unus cantu òberas torrant a sa tipologia e s’istili de s’architetura e de s’ediltzia tzivili de s’otuxentus e de is primu de su noixentus, de ispiratzioni neoclàssica, aintru de innu fait ancora a castiai cun praxeri is ainas bècias po su sartu de una tziviltadi de messàius oramai isparèssia. Su fràigu prus antigu s’agatat in su coru de sa bidda chi si ndi est pesau a fùrriu de sa crèsia parrochiali e torrat a su 1554, comenti ndi bessit de s’iscrita iscarfeddada in su tràiu de sa genna po intrai a sa domu chi ndi at fatu pesai Monserrat Deana.
In s’àrea de sa caserma antiga e de s’iscuderia sua sighint a abarrai unus cantu domus ispecialìsticas, chi non si manìgiant prus, esemprus rarus de archeologia industriali de tipu rurali, in passau impreaus a caseifìciu e a còncia.